La llotgeta per Paco Durà
EN JUGÀ MÉS DE 1.500 I GUANYÀ MÉS D’UN 50%
Una de les figures, que sempre que sol eixir entre els millors de la modalitat de raspall, quan recorrem a la història, és Pasqual Sanchis “Pigat I”, primer d’una nissaga familiar, ja que els dos fills, Pasqual i Eduard, Pigat II i Pigat III, també destacaren en l’escala i corda, sobre tot Pigat II. I crida l’atenció que Pigat I era punter, quan sempre que parlem de figures llegendàries, solem tindre em compte als rests i els mitgers. Però, Pigat I, i les xifres ho avalen, fou gran figura del raspall, tot i que sempre jugaba davant, ja que era molt valent per fer front a la pilota per forta que li arribara.I deia que les xifres revelen la seua trajectòria, perquè fou un jugador que jugà més que ningú, o prop d’això deu estar, ja que, segons en revelava en “Pilotaviu” David Sarasol, Director del Museu de la Pilota del Genovés, poble en què va nàixer el nostre protagonista, el 5-10-1936.Segons l’informe, tret dels registres del trinquet El Zurdo de Gandia, Pigat I arribà a jugar més de 1.500 partides, en concret 1.533, de les que havia fet un balanç aproximat de victòries, superior al 50%. I aquest rècord de partides era degut, segon reconeix el mateix Pigat I, a què “allí jugava molt seguit, perquè rendia prou i perquè el trinqueter Domingo Peris em tenia molta fe. I al llarg de 30 anys, tenint en compte que durant moltes temporades anava a jugar allí tres dies per setmana, dimecres, divendres i diumenges. De vegades jo no volia anar, perquè tenia algun problema físic i ell sempre se n’eixia amb la seua. I en certa ocasió –agrega– em vaig haver de protegir la molla de la mà, amb una cullera sense mànec, per poder jugar”.Pel que fa a les victòries i derrotes, diu que “tinguí de tot. Recorde una mala ratxa, en la que vaig perdre 21 partides totes seguides, però moltes per mala sort, amb el marcador davant i encara ens remuntaven. Però després van canviar les coses i en guanyí 16 partides seguides”.
PROPINA DE “RÈCORD”, TAMBÉ A TAVERNES
Pigat I recorda també bones temporades en altres trinquets, com ara el de Tavernes, on una nit jugaren “Batiste, Gorxa, pare, i jo contra els dos Malonda i Sanchis. Els tres marxadors no donaven coll a repartir talons de travesses, perquè el trinquet estava de gom a gom, tot i que era dilluns a la nit”. I també recorda d’un desafiu jugat a Tavernes, a mitjans dels anys 60, en el que “Batiste i jo ens enfrontarem Burguera i Sanchis, quan encara jugàvem a ratlles. I ens emportarem una propina cadascú de 325.000 pessetes
